Vam, vem, varem...

Quí no ha sagnat algun cop pels ulls o per les orelles en llegir o en escoltar alguna paraula o expressió determinada? A mí em passa sovint, i probablement per això m'he guanyat algun apel·latiu que encara no han gosat dir-me a la cara. I no me les vull donar de "llest" (que me les dono, i sense massa raó), però trobo que al meu voltant es fa malbé la llengua.
Sovint em venen al cap paraules sobre les quals em faig preguntes, i aquest cop (i primer) li ha tocat a:

VAM VEM VAREM

VEM es fa servir molt al meu entorn laboral, i em fa sagnar profusament la oïda, però no he pogut evitar donar-li una oportunitat, i he consultat a l'oracle de la llengua per si resultava ser un localisme o ves a saber quina justificació lingüística.

VEM està mal dit.

VAM està acceptat.

I segons norma i correctament: VÀREM.


Fins la propera...